ALGOS, en colaboración con Grünenthal, convoca el II Premio ALGOS a la labor contra el dolor infantil.

El premio tiene la intención de dar visibilidad a las acciones relacionadas contra el dolor infantil, y con ello impulsar, por una parte, el estudio del dolor infantil y, por otra, fomentar y mejorar la atención que reciben estos niños y jóvenes, también sus familiares y cuidadores.

En entradas anteriores de este blog profundizamos en la explicación de un caso real de dolor crónico, el cual según su gravedad, duración, intensidad del dolor y grado de incapacidad funcional, puede incluso llevar a muchos a pensar en el suicidio.

Para la ciencia el dolor crónico sigue siendo un proceso complejo y poco conocido en cuyo desarrollo influyen factores biológicos, psicológicos y del medio ambiente.

Aunque el manejo del dolor infantil ha mejorado drásticamente en algunos ámbitos, los niños siguen siendo víctimas de la aplicación inconsistente de los conocimientos y principios disponibles.

Hay enormes variaciones entre instituciones, y dentro de las mismas, en cuanto a las actitudes y la base de conocimientos de los profesionales de la salud respecto al manejo del dolor.

Gracias a la contribución económica del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA), se premiará el mejor trabajo-póster presentado en las IV Jornadas Internacionales de Dolor Infantil.

Con este premio se pretende reconocer la calidad de las acciones asistenciales y de investigación. Aunque al premio pueden optar todos los trabajos presentados, los trabajos de infermeras e infermeros, particularmente de los colegiados a CODITA, recibirán un reconocimiento especial.

La Artritis Idiopática Juvenil (AIJ) o también denominada Artritis Reumatoide Juvenil es una enfermedad crónica de la infancia y la adolescencia (que aparece antes de los 16 años) que tiene como principal síntoma la inflamación de las articulaciones (artritis) y que conlleva dolor, hinchazón, rigidez y una limitación en la movilidad de la articulación. Para su diagnóstico es necesario también que dure más de 6 semanas para poder descartar otras enfermedades.

La present guia té com a objectiu conèixer i detectar aquest trastorn, avaluar-lo correctament i plantejar els objectius terapèutics i les estratègies. Per aquesta raó, defineix el trastorn, els seus criteris diagnòstics, ofereix informació sobre els instruments d’avaluació a utilitzar i les diferents possibilitats de tractaments.

Amb això, aquesta guia pretén ajudar als professionals i als pacients a prendre decisions sobre l’atenció sanitària més apropiada i a seleccionar les opcions diagnòstiques o terapèutiques més adequades per abordar un problema de salut o condició clínica específica.

El principal objectiu d’aquesta guia és millorar l’atenció clínica de les persones afectades de depressió que són ateses pel Servei Murcià de Salut. Per això s’han revisat guies específiques d’atenció primària amb la fi de fer recomanacions basades en proves.

Al trastorn depressiu se l’atribueix una gran causa conformant així la cinquena causa entre totes les malalties. En aquesta guia es defineix el concepte, la seva epidemiologia, classificació, pla d’actuació i tractament.

Aquesta guia de pràctica clínica té per objectiu assentar els principis generals per aconseguir una millora en l’eficiència clínica i en la qualitat de l’atenció, així com permetre la presa de decisions amb informació suficient a metges i pacients.

Amb aquesta guia de diagnòstic i tractament de la migranya es millorarà l’alleujament dels seus símptomes, s’incrementarà la qualitat de vida i es reduirà el seu impacte socioeconòmic.

L’objectiu principal d’aquesta guia és resoldre els dubtes que s’originen entre sanitaris, amics i familiars a l’hora de considerar i valorar la seva situació i el patiment de la fibromiàlgia. Per això, es proporcionen la definició, els símptomes, causes, tractaments i recomanacions des de la medicina general i la pràctica d’infermeria.

Amb aquesta guia es pretén modificar les idees errònies sobre la fibromiàlgia per fets reals prestant especial atenció al seu tractament des d’una vessant farmacològica, cognitiva-conductual i fisioterapèutica.