Dolor en joves amb discapacitat intel·lectual
L’any 2019 que acabem d’iniciar serà l’any que l’Associació per a l’Estudi del Dolor (IASP) dedicarà al dolor a les poblacions més vulnerables com els nens, les persones grans o amb discapacitat intel·lectual. Aprofitant aquest fet, en aquest post us parlaré del dolor en els joves amb discapacitat intel·lectual.
Les persones amb discapacitat intel·lectual, òbviament, també tenen dolor. En els joves amb un deteriorament cognitiu més lleu són ells mateixos els que haurien de ser els informants del seu propi dolor mitjançant l’ús d’escales com l’Escala de Cares Revisada (Faces Pain Scale revised, FPS-R) o l’Escala Visual Analògica (Visual Analogue Scale, VAS) (Cascella, Bimonte, Saettini, & Muzio, 2018), ja que el millor informant del propi dolor és sempre la persona que el pateix sempre que tingui la capacitat de fer-ho. Hi ha estudis amb nens amb deteriorament cognitiu lleu que mostren que són capaços de comprendre i usar adequadament aquest tipus d’escales. Concretament un estudi va demostrar que joves amb síndrome de Down eren capaços d’usar de manera efectiva la FPS-R per avaluar el dolor (Zabalia & Corfec, 2008). Un altre estudi va mostrar que la VAS podia ser usada sense dificultat per joves amb deteriorament cognitiu (Benini et al., 2004). De totes maneres, prèviament al seu ús, caldria realitzar una prova o un breu entrenament que garanteixi que comprenen el funcionament de les escales. D’altra banda, els casos on el deteriorament cognitiu és més sever la comunicació sobre el dolor és més complicada, és a dir, en moltes ocasions els joves no són capaços d’informar ells mateixos sobre el seu dolor pel fet que no comprenen el funcionament de les escales . En aquests casos es requereix l’ús d’escales observacionals que mitjançant el registre de diferents indicadors conductuals (com ara moviments, expressions facials o el somni) per part dels professionals sanitaris o els cuidadors d’aquests joves permeten obtenir una mesura del dolor. Alguns exemples d’aquesta escales són el Qüestionari revisat de Dolor per a Nens amb Dificultats de Comunicació (Non-Communicating Children ‘s Pain Checklist revised, NCCPC-R) (Breau, 2003) i el Perfil de Dolor Pediàtric (Pediatric Pain Profile, PPP) (Hunt et al., 2004).
En relació al tractament del dolor, una revisió (Zabalia, 2013) conclou que cal més investigació sobre aquest tema en joves amb discapacitat intel·lectual i suggereix que basant-se recents investigacions, els tractaments basats en la hipnosi i en la relaxació conductual podrien usar-se per a joves amb deteriorament cognitiu lleu després de ser adaptats de forma adequada. A més de l’ús de les escales i els tractaments adequats, per a una correcta avaluació i tractament dels joves amb dolor i discapacitat intel·lectual és imprescindible proporcionar formació adequada tant als cuidadors principals com als professionals sanitaris perquè puguin realitzar un millor abordatge del dolor en aquests joves. Per tant, el futur treball dels investigadors hauria d’anar en la línia de crear eines que els ajudin a aconseguir-ho.
Referències
Benini, F., Trapanotto, M., Gobber, D., Agosto, C., Carli, G., Drigo, P., … Zacchello, F. (2004). Evaluating Pain Induced by Venipuncture in Pediatric Patients with Developmental Delay. Clinical Journal of Pain, 20(3), 156–163.
Breau, L. M. (2003). Non-communicating children’s pain checklist: Better pain assessment for severely disabled children. Expert Review of Pharmacoeconomics and Outcomes Research, 3(3), 327–339.
Cascella, M., Bimonte, S., Saettini, F., & Muzio, M. R. (2018). The challenge of pain assessment in children with cognitive disabilities: Features and clinical applicability of different observational tools. Journal of Paediatrics and Child Health.
Hunt, A., Goldman, A., Seers, K., Crichton, N., Mastroyannopoulou, K., Moffat, V., … Brady, M. (2004). Clinical validation of the Paediatric Pain Profile. Developmental Medicine & Child Neurology, 46(01), 9–18.
Zabalia, M. (2013). Beyond misconceptions: assessing pain in children with mild to moderate intellectual disability. Frontiers in Public Health, 1(July), 23.
Zabalia, M., & Corfec, S. (2008). Reconnaissance des émotions et évaluation de la douleur chez des enfants et adolescents porteurs de Trisomie 21. Enfance, 60(4), 357.
Dra. Ester Solé Pijuan (@estersop)
